Recomanacions de Sant Jordi

El nostre conciutadà Santi Fornell presentarà el seu nou llibre "Bufi aqui" el proper 17 d'abril a la Biblioteca Municipal Pere Casaldàliga. Es tracta d'una sèrie d'anècdotes que ha anat recollint al llarg dels anys que ha format part de la Divisió de Trànsit dels Mossos d'Esquadra (els dels controls, per entendre'ns). Crec que ja fa temps que ningú de Balceringia escribia un llibre. Recordo que anys enrera, per Festa Major sempre es presentava un nou volum de la col·lecció aquella de color crema editats pel Cercle Cultural. A veure si aquesta obra del Santi fa que la gent s'animi a escriure alguna cosa. Jo dono algunes idees:

Cria d'ocells a l'entorn urbà.
Varis autors.
(Guia de camp, sense sortir del nucli urbà)

Uns vint-i-cinc
joves que cobren subsidis varis ens expliquen les seves experiències en la cria d'ocells cantaires per a concursos socials. Després de l'esbandida que hi va haver a les escoles de Sant Marc a causa de les obres, ara es situen al parc aquell de la Travessera, on es fa la torrada del Traginer. Plomes, mill, pentinats de cendrer, xandalls i gàbies d'ocells amb funda de color de camuflatge. Acció ornitològica sense precedents.


On la posem? Pros i contres de l'emplaçament de la Guarderia Municipal de Balceringia.
Regidoria d'Educació.
(Novel·la negre)

De Sants Peres a Sant Marc, del Trull a la Plaça de les Monges... molts han estat els destins que ha patit el projecte de l'Escola Bressol. Un thriller municipal carregat d'intrigues polítiques, subvencions a punt de caducar, excuses absurdes, interessos urbanístics i canalla desubicada.


La quadratura del cercle o com organitzar els torns dels municipals.
Equip municipal, amb la col·laboració de la NASA.
(Assaig matemàtic)

Un dissabte de matinada hi ha tres politoxicòmans muntant sarau al davant del Centru. De cinc vigilants locals, en tenim, tres que estan de baixa per depressió, un ja ha multat a mig poble i té el dia lliure, i l'altre s'ha agafat tres dies de conveni perquè operen un seu tiet de Sant Joan de les Abadesses. Algú ha d'aturar els peus dels energúmens que fan temperi al carrer. Equacions de segon grau, gorres de plat i sirenes per omplir els innumerables buits de seguretat que afecten el poble.


Doctor, faci'm la baixa. La meva vida sense fotre brot.
Vigilant local anònim.
(Llibre d'autoajuda)

El perfecte complement al llibre anterior. Una guia pràctica de com anar tirant sense grans esforços. Com entrar en el món del pseudofuncionarat i a partir d'allà, movent fils, escribint cartes sense cap ni peus al Sarment i amb una mica de comèdia, acabar jubilat 20 anys abans del que toca i poder-se dedicar a pescar i a córrer amb bicicleta a temps complert.


Balceringia misteriós.
Varis
(Viatges, exploracions i experiències extrasensorials)

Guia de les llegendes del poble. Es veritat que als pisos de CalMatamoros hi viu una comunitat d'éssers que s'alimenta de sacs de guix caducats?Existeix aquell home que va arribar a un parc i no hi va trobar cap pasterada de gos? Podria estar l'or de Moscú antre la porqueria que s'ha abocat al Repeu a l'alçada del pont de la via? Misteri, pèls de punta i cagalera en un entorn rural.

Salut i bon Sant Jordi.

Oportunitat perduda

Vistes les noticies de la última setmana, tothom s'espavila per sortir a la tele sigui com sigui: des de fotre fora del poble als indocumentats, fins a intentar muntar un JJOO d'hivern sense neu. La qüestió es que el Cuní parli de nosaltres i que el nom del poble estigui en boca de tots.

Així doncs, des de la meva humil opinió, hem perdut una gran oportunitat d'èsser coneguts arreu de la península i part de l'extranger per no haver presentat candidatura per acollir els desperdicis nuclears de tota Espanya. Imaginem-nos que Balceringia guanyés i que cap allà al migdia d'avui tenim l'oportunitat de veure al nostre Il·lustríssim Senyor alcalde i un parell o tres de regidors fotent bots a sobre d'una tarima fent la senyal de la victòria tal i com va fer el Maragall quan va guanyar allò de la verbena aquella del 92... La imatge no tindria preu (ni la tarima). Balceringia passaria a ser un poble famós; per Traginers (d'aqui a quatre dies mal comptats) podriem passejar unes quantes barretes d'urani dalt d'un carro; el president d'aquest oasi de llibertat anomenat Iràn, Mahmoud Ahmadinejad, vindria a fer el pregó de Festa Major i la canalla del poble tindria tres braços i els ulls amb visió làser a causa de la radioactivitat. En quant a infraestructures, havia pensat en fotre els residus Repeu avall, on no crec que es noti una mica més de porqueria, o utililitzar-los per tapar els forats del costat de Cal Morros i de la finca on fa una temporada hi havia el xalet del Sansa, així matem dos pardals d'un tret (qui diu dos pardals, diu la meitat de la població, però això es un petit preu que hem de pagar).

Així doncs, i com a última reflexió, crec que hem fet tard. A partir d'ara hauriem de mirar-nos més bé les convocatòries del govern central i aprofitar aquestes oportunitats de ser algú, que ens estem apalancant. No ho vem aconseguir fa 17 anys amb la incineradora per culpa de quatre ecologistes i el seu populisme, no ho hem aconseguit ara perquè estem més pendents de muntar els Traginers i d'enganxar les llambordes que salten de la Plaça de la Mel que no pas dels favors que ens demana Zapatero, però confio que a la pròxima convocatòria, ja sigui per acollir presos de Guantànamo o sigui per cedir algun terreny al Pocero estem tots més alerta.

Salut i bona festa dels Traginers.